Sense vergonya

Publicat al setmanari La Cafetera X-Press l'11 d'abril

Aquests dies estem essent espectadors privilegiats de la materialització, terrible i absurda, d’una més de les tergiversacions de les atribucions de gestió dels governs elegits democràticament: el balafiament dels recursos municipals en propaganda política maquillada d’informació institucional.

És enguany, potser més que mai, quan, de forma més escandalosa i tràgica, sens mostra com, des d’un govern irresponsable i superb que ha perdut qualsevol contacte amb la realitat i les necessitats del seu poble, es malbaraten milions d’euros arreplegats o que s’arreplegaran amb impostos per a gandians i gandianes.

I és que una recent modificació legislativa en matèria electoral ha trastocat els plans de campanya del nostre alcalde, provocant un allau d’edicions públiques i privades que són especialment interessants com a lectura sanitària.

Així, el referit canvi normatiu impedeix, entre altres coses, que s’organitzen inauguracions i posades de primeres pedres d’edificis públics, que es publiquen revistes i llibres institucionals o que es pengen cartells a partir del període “pre electoral” que va des del dia vint-i-huit de març fins el dia cinc de maig.

És per aquest motiu que el diumenge vint-i-set de maig apareixien en la porta de les nostres cases muntanyes de llibres amb el títol “Gandia visions d’una ciutat” editat per l’Ajuntament de Gandia amb motiu del Primer Concurs Nacional de Fotografia “Gandia en el segle XXI”, presidits per una gran foto del candidat del PSOE, Jose Manuel Orengo, que ocupa quasi dues planes dels mateixos.

Ingent publicació, uns trenta mil, que cal afegir als milers de pamflets igualment editats pel consistori municipal amb noms com “Gandia inverteix”, “Vivim Gandia”, “Gandia i el Tramvia (o una cosa semblant)” o “La Gandia del 2025”.

Podríem qüestionar-nos si és oportú o no que l’alcalde i alguns dels seus companys de partit, o del parit que l’acompanya en el govern, aprofiten per eixir en tots ells fotografiats. Però aquesta circumstància que hauria de ser analitzada des del punt de vista del possible redit electoral que eixes imatges els hi puguen proporcionar, no tindria a la fi més transcendència que debatre per exemple sobre l’evident ego enaltit d’aquells que no són més que representants del poble.

I és que allò tràgic de l’assumpte és que tan sols el fet anecdòtic de que alcaldia hagués avançat la distribució de tota aquesta paperassa inútil des del punt de vista informatiu, i que seria allò únic que en tot cas podria haver-ho justificat, és que demostra la nul·la preocupació real de l’actual govern per la ciutadania. I així, amb més de huit mil aturats a la capital de la comarca de la Safor, el seu màxim responsable polític adverteix que no pot més que dedicar un milió d’euros per a generar treball, amb motiu del “Pacsafor”, per a cinc-centes persones, amb una durada de tres mesos i un sou de menys de set-cents euros al mes. I, al mateix temps, decideix gastar-se una quantitat semblant en els pamflets propis ja esmentats i en costejar a més, mitjançant planes publicitàries institucionals, infinitat de revistes d’empreses privades dedicades, sense una tècnica massa acurada i cap pudor, a promocionar als candidats i candidates del PSOE per a les properes eleccions municipals del 2011.