Paquito: nomenclatura, censura o la realitat més aparent

Publicat (amb el títol retallat) al diari Levante el Mercantil Valenciano el 10 d'agost de 2010

Fa uns dies un conveí em compel·lia a incrementar els actes de denúncia pública, ja que entenia que la tasca del govern municipal estava essent molt incorrecta. Davant aquest “petitum” no vaig poder deixar de dibuixar un somriure mentre assentia amb el cap. I és que era la confirmació de que la llavor silenciadora de molts mitjans de comunicació està funcionant. Uns, els privats, perquè reben importants injeccions econòmiques en forma de publicitat institucional. L’exemple per a Gandia el tenim en la campanya “Gandia, una bona obra”, que ompli planes i més planes a tot color a càrrec de tots els contribuents. I l’exemple a nivell estatal, el tenim amb els nombrosos spots publicitaris signats per “Gobierno de España”. I altres, perquè, essent públics, estan sotmesos als diferents governs del PP i del PSOE; sense escatimar els exemples més adients, Canal 9 en el primer cas i Gandia TV en el segon. Però d’aquesta última ja en parlarem un altre dia.

I així, com que no de molt serveix exposar com de lamentable és l’activitat manipuladora d’aquests, i ja ha hagut algunes concentracions al crit de “ja n’hi ha prou”, allò que faré és exemplificar-ho amb uns quants fets que tal volta han passat desapercebuts i tenen a veure amb les denominacions.

I és que no és estrany trobar en política diferents noms per a la mateixa realitat. Així, per exemple, allò que per al BLOC és una alqueria del segle XVI que deu ser protegida com a patrimoni històric, susceptible de ser reutilitzada com a centre cultural, per al PPSOE és un destorb per als seus plans urbanístics. En un evident intent de fer creure que les coses són allò que ells desitgen que siguen tan sols canviant el nom de les mateixes. I per a mostra, tres botons.

En primer lloc, el PP i Canal 9. Així, en aquest canal de televisió, el President del País Valencià va començar diguent-se, quan encara manava el “sempre bronzejat” Zaplana, Francesc Camps; car, l’objectiu era donar-lo a conèixer com el valencià més acurat per a dirigir la comunitat autònoma, i això sí, neta, l’ha deixada!.

Quan la prioritat va ser promocionar-lo a les llistes de Rajoy, a veure si seguia les passes del seu predecessor a Madrid, va passar a anomenar-se Francisco Camps, mira, en “castellano”, que curiós.

Després de Gürtel potser que al Senyor President no li espere un futur massa prometedor fora del Regne de València, podent així ara passar a dir-se Paco, i més a prop de les eleccions, Paquito.

El segon exemple el trobem amb RTVE i la Ministra de les Forces Armades Carmen Chacón. I és què aquesta catalana (amb tant de viatge) no sols ha perdut la “n”, sinó que, entre revista i revista, a Radio Televisión Española estan aprenent a parlar en la llengua de Jaume I; Car, hui més que mai, cal transmetre molt bon “karma” entre el PSOE i la seua sucursal catalana.

I ja per últim, el darrer exemple el trobem al si de les Corts Valencianes. De nou Canal 9, però ara amb el BLOC. Així, quan aquest canal de televisió treia unes imatges del Diputat del BLOC, Enric Morera, o de la Diputada d’Iniciativa, Mònica Oltra, sempre indicava sota els seus noms, “Grup Compromís”, en evident referència a la coalició parlamentaria existent entre tots dos partits, i amb la creença de que aquests no podrien revalidar-la amb aquest nom. Ara, des de que fa poques setmanes, BLOC i Iniciativa han reeditat l’acord i feta pròpia la denominació “Compromís”, els redactors de Canal 9 prefereixen oblidar-se de Compromís i col·locar sota el nom de Mònica, “la de Iniciativa” i sota el d’Enric “el del BLOC”!.

A nosaltres, els del BLOC, ja ens va bé una denominació o altra, perquè som allò què som, allò que defensem, la veu d’un poble.

Hi havia una vegada un tren...

Publicat al diari Las Provincias el 27 de juliol de 2010

Aquell dia Josep M. Moya era tatxat d'escèptic per la Directora General d'Infraestructures, Inmaculada Rodríguez. I és que a aquest no li faltava raó per a evidenciar la seua màxima desconfiança. Més de trenta anys de promeses incomplertes tenien la culpa.

L'estat d'aïllament al qual Francisco Franco havia sotmès a Espanya, començava a redreçar-se en els últims anys de la seua vida. L'ample de via ferroviària que havia dificultat la lliure circulació de persones i mercaderies entre aquest país i Europa, estava essent desmantellada per a ser substituïda per via d'ample universal.

Per contra, la realitat al País Valencià no fou eixa. En el procés, "El Levante Español" quedava lisiat, Alacant i València mai tornarien a estar unides per les comarques costaneres, què així eren abandonades en un escenari previ a la revolució industrial.

En la Constitució de 1978 s'establirien les competències de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. Atorgant-se el primer l'obligació de desenvolupar la línia ferroviària que travessés diferents autonomies, i totes aquelles línies que foren declarades d'interès general. I quedant obligades les segones a fer-se càrrec de les línees que transcorregueren íntegrament pel seu territori.

Repartiment que, en el cas valencià, esdevindria essencialment nominatiu al no haver anat acompanyat de la dotació econòmica oportuna.

I és així, com, emprant aquest punt d'origen, la dinàmica per a PP i PSOE ha estat senzilla; ha bastat en proclamar, sempre que s'estava en l'oposició, el gran interès que aquesta infraestructura tenia per als valencians, exigint a l'altre, el que governava, que desenvolupés el referit servei bàsic.

Aquest balafiament de les necessitats valencianes ha estat denunciat des de llavors, any rere any, per UPV inicialment i pel seu successor, el BLOC, fins l'actualitat.La defensa que esgrimien els responsables quan estaven al govern central, passava per afirmar que la competència era de la comunitat autònoma, i quan ostentaven el poder en aquesta, que el responsable era el govern central ja que no havia traspassat els fons econòmics que en pertocaven.

Siga com siga l'excusa ha estat banal, pura "patranya", perquè ni quan s'han alternat en el govern han actuat com fins eixe moment havien reclamat a l'oponent, ni quan l'han ostentat en ambdues administracions han acomplert el seu deure de distribuir les inversions proporcionalment i racional entre els ciutadans i ciutadanes.

Tan sols hagués calgut que el govern de la comunitat autònoma valenciana hagués exigit la signatura del conveni econòmic, o que el govern central hagués declarat d'interès general la infraestructura.

Així el PPSOE ha preferit construir un deficitari tren d'alta velocitat a capitals de la plana ibèrica, en lloc de recuperar l'eix mediterrani, sense cap dubte, més necessari i econòmicament sostenible.

Doncs bé, tornant a la visita de la directora, la mateixa es produïa un dia abans de la concentració prevista a Oliva, dins d'un seguit d'actes a les comarques de la Marina i la Safor, per exigir novament la restitució de l'eix ferroviari.

Podríem pensar que la visita fou pura coincidència, i que l'acord al que fa unes setmanes han arribat PP i PSOE és fruit de la pressió dels ciutadans i ciutadanes, o pensar (i jo m'incline per aquesta idea) que PP i PSOE intentaven així marcar dos gols amb una sola xutada.

Per un costat aconseguir que, per un temps, en lloc de que els mitjans de comunicació parlaren de la crisi i de la corrupció, ho feren del tren, i de tots els grans beneficis que per a l'economia ens durà aquest, i sobre tot l'AVE.

Infraestructura que ja fa dos anys ve anunciant el Delegat del Govern, En Ricardo Peralta, com a únic punt en la seua intervenció, per suposat sense preguntes més enllà de les pactades, en la Nit de l'Economia de la Safor. I per altre, mantenir-se en els seus respectius i ferits governs, no sols cara a les properes eleccions autonòmiques i locals un any vista, sinó també cara a les properes eleccions estatals dos anys vista, i per suposat de nou a les autonòmiques cinc anys vista, mira que casualitat, 2015! Explicant-se així perfectament que parlen de 2015 quan la majoria dels estudis previs necessaris ja estan fets i pagats!

Com és inevitable manifestar, PP i PSOE quan es tracta de vilipendiar els interessos valencians no tenen cap inconvenient en posar-se d'acord.

I com que l'economia va prou mal ja tenen l'excusa per a tornar a ajornar-ho arribat el 2015, per a no desdoblar la via entre Gandia i Cullera i per a que el Delegat del Govern torne a repetir, sense canviar ni una coma, el seu amortitzat discurs.