La realitat pot esdevenir terrible quan els canvis de la mateixa depenen de decisions megalòmanes de representants polítics amb aires de grandesa que han perdut qualsevol contacte amb les necessitats i la voluntat dels suposadament representats.No és la primera vegada que a Gandia, el primer edil del consistori fa i desfà de les arques municipals al seu desig com si la pròpia ciutat fos el seu pati de jocs, les ciutadanes i els ciutadans les seues nines i ninots, i els recursos d’aquestos, ben transformats en impostos i patrimoni present i futur de la ciutat, les llepolies què poder papar-se fins esclafir.
Feia pocs dies que el Bloc-Verds de Gandia havia organitzat per al veïnat una reunió informativa sobre el tramvia, a la seua seu, al carrer Tossal, quan, des de l’Ajuntament, s’organitzava com a reflex, la primera i única, per hui, reunió al voltant de tan extravagant proposta socialista. Convocats els veïns i les veïnes de Corea al centre social, se’ls adreçava el recentment estrenat alcalde de barri, i exalcalde de barri del Raval (del qual és veí), Vicent Mengual.
La sala, plena de gom a gom, esperava amb interès que el regidor explicara el contingut dels cartellets ben acolorits que el mateix allí havia penjat, i responguera les bàsiques i imprescindibles qüestions que li plantejaren. Com ara, el recorregut i els transbordaments obligatoris, el cost, la ubicació dels tallers i de la subestació elèctrica, la freqüència prevista, i si hi havia alternatives al projecte què no semblava adequar-se a les circumstàncies pròpies de la ciutat.
Malgrat que el representant electe estava assistit per quatre tècnics, l’equip que conformaven tots plegats va resultar incapaç, no sols de situar les referides cotxeres i subestació elèctrica als plànols, sinó de respondre a una sola pregunta formulada per l’auditori. El qual li va plantejar, a més, que no era el moment més idoni per a la ingent despesa, que el projecte e
stava mal plantejat, gens meditat i allunyat del problema real del sistema de transport públic existent a la ciutat, ja que la ineficàcia que aquest presenta, entre d’altres per la insuficient freqüència de pas i pel poc abastament de recorregut, es veuria paradoxalment incrementada.Com de decebedor i trist va ser allò únic que va esbrinar a dir l’esbroncat membre del consistori quan una de les persones allí presents li va preguntar, davant dels innumerables inconvenients que plantejava el projecte, quin era el interès de seguir endavant amb el mateix. I és que – “El tramvia es farà perquè el PSOE ho duia al seu programa electoral de 2007”! – foren les seues paraules.
Els crits dels assistents, perplexos davant la manifestada incompetència d’aquell que parlava en nom del govern municipal, ompliren el buit d’explicacions del mateix. Resultava indignant la supèrbia d’aquell suposat representant del poble.
Els veïns i veïnes s’alçaren insultats per una compareixença exenta de la més mínima espurna de voluntat política de posar en pràctica vertaderament la participació ciutadana i més propera a l’escenificació d’una obra circense.
Molts pensaran que aquella vesprada va ser mort el missatger. Jo crec que tenen raó. Que segurament hagués calgut tancar les portes del centre social i fer vindre a l’artífex del monstruós projecte, l’Alcalde Orengo.
Pot ser les veïnes i els veïns del Grau s’asseguen al pont del carrer de la Goleta per tal de manifestar-se públicament en contra de tal balafiament econòmic i menyspreu per la ciutadania. Doncs bé, que compten amb mi per a fer eixa asseguda.
He utilitzat imatges del capítol “Marge versus the monorail” de la sèrie nord-americana The Simpsons, per il·lustrar aquest article, perquè l’esperpèntica història que se’ns relata en eixos vint minuts pot fer-se realitat a la ciutat de Gandia, amb una única diferència, qui decideix dur endavant la catastròfica construcció a la sèrie de dibuixos animats són els ciutadans de Springfield.
