El tren del segle XXI

Publicat al setmanari Micro el 29 d'octubre de 2010

D’ací a una setmana deixaré d’anar a València en tren tots els dies. Feia anys que no agafava el tren amb tanta assiduïtat, i he comprovat que allò únic positiu que hi conserva és l’incomparable tur paisatgístic i la comoditat de que et deixe al centre de la capital sempre i quan aquest siga la teua destinació. Tot allò altre ha empitjorat, perquè fins i tot el trontoll és més abrupte.

Així, mentre que la pols instal·lada a les finestres i l’estretor dels seients continuen essent els mateixos, moltes altres coses sí han canviat. Ja quasi mai passen els revisors, i la tasca què aquests realitzaven ara es desenvolupada per màquines què, pel seu mal funcionament i evident escassesa, dificulten l’accés i l’eixida de les andanes i endarrereixen al viatger. Eliminar llocs de treball és un cost social què no deuria justificar-se tan sols amb més beneficis per a les companyies.

També s’ha reduït el nombre de taquilles, i per tant de persones dedicades a l’ocupació que n’és pròpia, essent substituïdes per màquines expenedores què, contradictòriament a les seues indicacions, no admeten cap bitllet superior a deu euros, generat-se així una cua infinita en la única taquilla què, uns minuts abans de l’eixida de cada tren, roman oberta, per exemple, a Gandia, i què ‘involucionadament’ pot fer-te perdre el tren.

Quan aconsegueixes el teu caríssim bitllet has de baixar, i si tornes a Gandia pujar, unes elevades escales, ja que de les dues andanes que té aquesta gran ciutat, tan sols una té ascensor, cap d’elles té escala mecànica per a baixar, i una d’elles té l’escala mecànica per a pujar paralitzada per “avaria” des de fa anys! Sempre em pregunte què fan les persones minusvàlides i les mares i pares amb nadons per a accedir i eixir d’aquesta andana. Els turistes i joves estudiants què arrosseguen les seues maletes també són coneixedors de les bondats de l’estació de la capital de la comarca de la Safor.

Situació vergonyosa i intolerable què els nostres representants polítics què ostenten el govern central i l’autonòmic, obvien per parlar de l’AVE i altres grans meravelles.

Car, el malestar per tota aquesta situació podria esclatar en alguna mena de revolució per part dels viatgers, per la qual cosa, allò que sí que ha augmentat és el nombre d’efectius de seguretat privada, amb una més que evident funció dissuasòria de qualsevol, més que comprensible, exaltació dels referits viatgers.

Sense paraules, un vigilant està encarregat d’impedir que els usuaris del tren utilitzen l’ascensor.

Hi ha una pintada antiga a prop de les vies a València que resa “Renfe 1 no 51”. Supose que fa referència a la privatització a la què la mateixa està abocada i què fa comprendre el seu mal funcionament en evident estratègia de, per un costat, fer creure que essent pública no pot tenir una qualitat òptima, i per altre, abaratir el preu de la mateixa per tal d’alegrar la butxaca dels seus potencials compradors.

Entretant continuem vivint el fet paradoxal de que el cinturó de seguretat siga d’ús obligatori als automòbils privats i que, alhora, el setanta per cent de les places d’un vagó de tren siguen de peu dret.