dijous, 19 de maig de 2011

L'aigua més cara del món

Article publicat en el setmanari La Cafetera X-Press el 4 d'abril de 2011

Fa ara tres anys, manifestava la meua preocupació per la hipoteca què sobre la ciutat de Gandia havia establit Jose Manuel Orengo, l’alcalde del PSOE, al arribar a un acord amb l’empresa subministradora d’aigües potables.

El nom oficial què ha eixe acord se li va donar va ser el de “cànon avançat”. Però realment es tractava d’un préstec encobert què molts alts interessos ens ha de costar a varies generacions de gandians i gandianes.

Fa prop d’un any els rebuts de l’aigua començaven a engreixar-se, les sospites es confirmaven, el preu de l’aigua havia pujat. I és que l’acord de l’alcalde consistia en que l’empresa subministradora de l’aigua li avançava (prestava) a l’Ajuntament cinquanta cinc milions d’euros a canvi de quedar-se en l’explotació de la concessió durant vint-i-cinc anys. Eixos diners havien de dedicar-se per a renovar la infraestructura del subministrament, és a dir, arreglar les canonades que tenen fugues d’aigua que està perdent-se. Diners que el govern socialista ràpidament va dilapidar dedicant-los, entre altres coses, a festes i fastos amb motiu del Vé Centenari del naixement de Sant Francesc de Borja.

Per aquest motiu, durant vint-i-cinc anys, les reparacions que s’hagen de fer es deuran costejar traguent els diners d’un altre lloc, tal volta directament de la butxaca dels contribuents.

Però així no s’acaba la cosa, perquè ara cal que ens preguntem que guanya amb eixa operació l’empresa subministradora de l’aigua. Doncs bé, l’acord al què va arribar l’alcalde és que aquesta societat cobraria directament als contribuents un preu establert pel consum del líquid element durant vint-i-cinc anys. Calculant que en eixe temps recuperaria els diners prestats a l’Ajuntament més un substanciós benefici a manera d’interessos. Ara bé, per a garantir-li que no perdria diners si es donés un suposat cas de consciència d’estalvi dels recursos naturals en els ciutadans i ciutadanes, reduint aquests el consum d’aigua, com ha passat enguany, en part perquè arrela la consciència ecologista, en part per la crisi econòmica, l’empresa quedava autoritzada a pujar el preu de l’aigua per obtindre els ingressos anualment previstos, evidentment a càrrec dels usuaris!

És per això que, paradoxalment, havent reduït el consum d’aigua en dos mil nou, les famílies gandianes, en dos mil deu, pagaren més.

I és necessari dir que la situació s’agreujarà una vegada que l’ajuntament arregle les canonades, perquè quan s’eliminen les fugues, indefectiblement, tornarà a disminuir “el consum” efectiu d’aigua, i per tant a pujar el seu preu.

Cap comentari:

Publica un comentari