dissabte, 21 de maig de 2011

La generació perduda

Article publicat en el setmanari La Cafetera X-Press el 16 de maig de 2011

Ara fa quinze anys veia frustrada la meua il·lusió de votar per primera vegada. Si no recorde mal, en aquell moment governava Espanya el senyor Felipe González i la “cantinela” què sonava era un “váyase Senyor González”. Qui prorrompia eixes paraules era el senyor Aznar, el qual, míting rere míting, demanava l’avançament de les eleccions estatals. Jo tenia dèsset anys, en unes setmanes compliria divuit i pocs dies després acudiríem a les urnes a dipositar la nostra papereta.

Doncs bé, com deia abans, dissortadament no hi vaig poder participar en eixos comicis, ja que finalment, la pressió exercida pel “Partido Popular” sobre un govern que venia governant l’estat espanyol quasi des del principi de la democràcia, aconseguia que s’avançaren les eleccions un poc més de dos mesos.

Vam ser uns quants, per tant, els i les joves què veiem com ens furtaven de les mans la possibilitat d’elegir a aquells que consideràvem que millor podrien gestionar els recursos de l’estat durant els següents quatre anys.

Així, perdien els comicis el senyor González i el seu “Partido Socialista Obrero Español”, pujant al poder el senyor Aznar.

Era així com començava un nou regnat, el del “Partido Popular”, nascut, segons diuen, a conseqüència del vot de càstig dels votants del PSOE, els quals, semblava ser, havien decidit votar al PP.

Huit anys després, de nou, un nou vot de càstig, ara al PP, donava el poder sobre l’estat, sobre els seus bens públics, sobre els seus recursos, al “Partido Socialista Obrero Espanyol” i al seu dirigent Jose Luís Rodríguez Zapatero.

Ha plogut des d’aquell dia, set anys, i de nou, el PP i el seu dirigent actual, el successor del senyor Jose Maria Aznar, el senyor Mariano Rajoy, reclama que s’avancen les eleccions!

No us sembla que no té cap sentit? Tots dos han apel·lat i apel·len al “voto útil”, però quin “voto útil”, si tots dos han demostrat la seua incompetència per a dirigir aquest estat! Allò únic que saben fer es convertir-se en agències de col·locació per a donar treball als seus militants, mentre la seua benvolguda Espanya s’enfonsa una mica més cada dia. Un estat convertit en formatge gruyère a base dels seus mossos despietats.

Ara fa quinze anys que observe l’esperpent en que s’ha convertit la política en aquest estat en les seues mans, i el baix índex de participació electoral és el crit amarg d’una ciutadania insultada.

Ens anomenen la generació perduda. A aquells que vam nàixer mentre naixia la democràcia, mentre Espanya recuperava la llibertat. I és per no tenir treball. Ens han llevat aquest dret, però en les nostres mans està que no ens lleven cap altre. Tan sols està perdut aquell que no sap

que pot fer que canvien les coses. Està en les nostres mans, nosaltres som els què decidim. Decidim un futur millor.


Cap comentari:

Publica un comentari