dissabte, 5 de març de 2011

Governar per a totes i tots

Publicat al setmanari Micro el 11 de febrer de 2011

Allò del problema de les majories és que qui les ostenta sol oblidar que el seu deure és vetllar per les necessitats del conjunt de la població, incloses les de les minories.

I quan això ocorre sorgeixen campants manifestacions com les què, qui s’autoproclama “Alcalde de tots”, l’alcalde Orengo va prorrompre sobre el veïnat de Simancas què, fent ús dels seus drets, manifestava no acceptar vendre les seues vivendes pel preu ofert pel govern municipal – “el BLOC está empeñado en respaldar a cuatro vecinos” –.

A la fi, el resultat és el menyspreu i el greuge d’aquells que, representant un escàs relleu numèric (igualment traduït en percentatge de vot), acaben essent fàcticament irrellevants.


Unes realitats intolerables i malgrat això reiterades. Com la que vull reflectir, la creació i reconstrucció de barreres arquitectòniques.

Amb el pas del temps les ciutats creixen i envelleixen i cal dedicar una part important dels diners dels contribuents a reparar i remodelar les mateixes segons les necessitats de la població, no obstant essent en molts casos eixa activitat exagerada i poc reflexionada, inclús, en ocasions, efectuant intervencions i creant infraestructures completament innecessàries i rebutjades per la ciutadania.

Entre tant, mentre es projecten multimilionàries i futuristes construccions, els gandians i gandianes ens hem acostumat a veure’ns obligats a pujar i baixar escalons si hem de moure’ns a peu per la ciutat. Doncs bé, aquesta situació pot resultar per a molts una lleu molèstia, però per a les persones amb dificultats de moviment és un gran inconvenient per a desplaçar-se amb llibertat. Pense lògicament en la gent major, en les persones amb discapacitat física, en els pares i mares amb nadons i en aquells que accedeixen a fer la compra amb el seu carret.













És per això que a pesar de que a poc a poc les coses van canviant, com que pense que no a la velocitat adequada, ni al mateix ritme arreu de la ciutat, considere que seria exigible més agilitat, més equitat i més correcció tècnica entre tant. Ja que de poc serveix eliminar les voreres elevades si en el seu lloc instal·len bol·lards.


El govern municipal no hauria de veure els ciutadans i ciutadanes que condueixen els seus vehicles com presumptes infractors, sinó apostar per l’educació vial i el comportament cívic. Fent a banda ben servir el paper dissuasori de la seua capacitat sancionadora.













És evident on radica el principal problema, sembla que aquells que estan dissenyant els carrers de la ciutat són incapaços de construir voreres i calçades ben diferenciades als “barris obrers” sense utilitzar desnivells. Serà perquè per a qui no té interès ni voluntat l’experiència no li serveix, i si no fa clots fa muntanyes.




En tants diners que costen les coses i tant poc que costa fer-les bé.

Cap comentari:

Publica un comentari