Aquest article naix una mica per gust – o per disgust, segons és mire – i una altra mica, ho he de confessar, per petició popular. Supose que ja no queda ningú que no sàpiga que el proper diumenge vint-i-dos de maig són les eleccions locals i autonòmiques. I és que resulta ben difícil obviar les acurades intervencions d’alguns governants en aquells assumptes quotidians de moderat relleu no obstant denunciats reiteradament fins l’esgotament pels directament afectats.
Es creen aparcaments provisionals a la carrera, què enuncien vivament el nombre de places disponibles (si està buit) com si quan vas a aparcar això et suposés cap informació rellevant per efectuar satisfactòriament la maniobra.
Recordeu els contenidors a la plaça del Jardinet:
Doncs bé, ja no destorben els vianants!
Malgrat això, tres anys i mig deixen la seua empremta. Preguem ara des d’ací acaben la feina. Gràcies.
O també tenim l’exemple d’aquest con al carrer Tossal.
Tatxan! Ja no hi és (no cal que us fique la foto sense el con veritat?! I conten que així fou:
- Senyora veïna té cap problema amb el forat o amb el con que l’ha tapat tant de temps?
- No home no, si ja forma part de la família.
- Tranquil·la ací està el súper heroi “SISMESOSPERAELECCIONS”! Kapow... Krash... Clang... Kapu! Pren con dolent, pren.
...i obviament, ja no hi ha con.
I tal volta, la més divertida de totes. Pepe, aquesta és gràcies a tu.
Mai ha vist algú un us i abús tan absurd del mobiliari urbà?
Podria dir que no hi ha ni un pam de distància entre paperera i paperera, però això seria massa exagerat, veritat?
En Pepe estava allí quan la ficaven, la segon, al carrer Benicanena.
I no va poder aguantar – home, si la voleu ficar ací traslladeu aquella!
Però no li van fer cas, car, ara és moment de donar-li al poble, tot per al poble però sense el poble, perquè és el poble el que paga la paperera, i l’altra paperera, i les hores de posar i llevar, i totes les actuacions innecessàries... i quin alcalde més generós... car, en els diners d’un altre.
Però bé, tot això podria resultar insignificant si no fora perquè al llarg de la legislatura, la realitat de la ciutat que suposadament celebrava en 2010 un centenari, un “parèntesi dins d’una situació difícil de desànim general... una ciutat que ha tingut la sort de celebrar un 2010 amb tot l’esplendor, amb un pressupost generós, la qual cosa ens ha fet, tot i que siga tan sols per un any, oblidar els problemes i la realitat que ens trobarem el 2011” en paraules de Toni Durà, Director de Polítiques Culturals de Gandia per un bon sou, com deia, si no fora perquè la ciutat, que visitaven els turistes (si n’ha vingut cap) presentava, a banda de les obres, l’aspecte que succintament us mostre.
A l'artística manera de fer us dels senyals de circulació de la Gran ciutat de Gandia que us he mostrat com a primera instantània cal afegir el que va ser durant més d’un any també mobiliari urbà de la capital de la comarca de la Safor, un cotxe que anava perdent a poc a poc les peses en l’avinguda del Grau.
O el paviment i els solars de l'avinguda de la Mar.
O les voreres del carrer Abat Solà.
O els senyals del Grau.
La millor foto d'aquestes vacances a la platja de Gandia!
O la manera tan eficient de col·locar els contenidors de fem al carrer Xeresa.
O el carrer Tossal, què té prou més problemes que el con.
O les eixides i entrades dels aparcaments provisionals a l'anteriorment referida avinguda del Grau.
O els carrers de servei de l'avinguda d'Alacant.
O la extralimitada ocupació de la via pública pels agents públics amb una finalitat exclusivament propagandística.
Aquest edifici, el darrer dedicat a oficines municipals ja fa bona cosa de mesos l’obra del qual va acabar, però cal que no ho oblidem cara als comicis vinents!
Veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada