Cadascú la seua perspectiva

O la veritat sobre el V Centenari del Naixement de Sant Francesc de Borja.
Publicat a la revista setmanal Safor Guia el 10 de juny de 2010

“Fa la seua entrada en el barri de Corea, el Senyor Alcalde President de la ciutat de Gandia, En Jose Manuel Orengo i Pastor” – eren les paraules que des de l’escenari, ens advertien de l’arribada del batle socialista al carrer on es celebrava el sopar veïnal anual del referit districte. A manera de fallera major aquest feia la seua entrada acompanyat dels actors que disfressats de la família Borja compartirien amb el poble pla el festí que cadascú s’havia dut de sa casa.

Crec que a poc a poc tots anem comprenent quin és l’objecte real de la inesgotable celebració. Ja a inicis de 2009, en observar la falta de previsions del govern municipal al voltant del contingut de la commemoració, moltes veus es van alçar per tractar d’evitar allò que passaria. El Any Borja es convertiria en el frau que ara està materialitzant-se i que es vaticinava no resultaria ser més que la més cara campanya propagandística d’un alcalde.

I és que l’Any Borja ha estat una excusa immillorable per a que el PSOE d’Orengo avancés la campanya electoral. Així editava, quasi encetat el V Centenari, una guia amb la que tractava de compensar l’absència d’un projecte meditat, ben planificat i avaluat econòmicament, deixant a la improvisació i a la successiva contractació de préstecs, la incorporació o no d’actes esporàdics diversos.

De fet, mai es van plantejar la possibilitat d’aprofitar l’avinentesa per crear alguna de les moltes infraestructures necessàries a la ciutat, com ara una escoleta infantil a la platja o un geriàtric, o efectuar la construcció de l’edifici d’assajos de la banda de música de Beniopa. Carència que generava greus crítiques i que més tard evidenciaria certa ineptitud quan, en la referida guia, inclogueren com a obra del V Centenari “el aparcament de la Plaça El·líptica”!.

Una obra projectada en l’anterior legislatura i que res a veure té amb el Sant i el seu aniversari. Remei ridícul i que, en forma de grossa píndola, degué empassar-se l’Alcalde. Valia més la infermetat.

Però eixa no fou l’única gran proposta d’un equip de trenta assessors, també hi podíem trobar les Cavalcades Falleres Borgianes, la Setmana Santa Borgiana, la Trobada Borgiana de Bolilleres i altres il·luminacions. Car, el màxim reclam aprofitable eren les pintures del Palau Ducal que estan essent restaurades i per tant romandran ocultes durant tot el 2010. Això passa per dedicar els tres primers anys de legislatura a fer castellets en l’aire mentre anava llançant-se a perdre el de la terra.

Com no, a FITUR també s’han endut al Sant, a ell i a 170 persones més, o almenys, 170 habitacions són les que es van llogar, a càrrec de la ciutadania, per a dos nits a Madrid, a un hotel amb una mitja de preus de 260 euros per habitació i nit. Això és fer clients, i altra cosa tonteries. A veure quants convidats se’n porten, amb el barquet, a Roma.

I les despeses són inacabables, dues cavalcades per valor de 600.000 euros, una jornada de “performance” musical per 240.000 euros, dinars multitudinaris per un mòdic menú individual de 70 euros, i això que estem en crisi.

I així, mentre als ciutadans i ciutadanes de Gandia se’ls intenta fer creure que s’està duent a terme una gran campanya publicitària per atraure turistes, la realitat és que la campanya es fa exclusivament a dins de casa, més enllà del terme municipal de la gran ciutat, si li preguntes a algú que en sap de Sant Francesc o de la seua família, allò que et contesten és que els hi sona que hi ha una pel·lícula. Sí, aquella on l’única escena rodada al Palau Ducal de Gandia serveix per escenificar una baralla a França. A mi em sembla que això és gat per llebre.