Spain is different?

Publicat al diari Las Provincias el 11 de maig de 2010

Recorde hui a una volguda professora que estratègicament ens va educar en la idea de que els moments de crisi eren essencialment moments de canvi, de reajustament entre aparença i realitat, de creixement personal. I dic estratègicament perquè, ella que ja era una persona madura, havia tingut “l’oportunitat”, com a ciutadana de l’estat espanyol, d’haver experimentat i reflexionat moltes d’aquestes crisis. I és que, Espanya, efectivament és diferent. Un dia imperialista, altre dia república, més tard dictadura feixista, i ara recentment, monarquia parlamentària. En a penes un segle, la forma de govern ha oscil•lat cap a tots els extrems. Econòmicament però, ja fa molt de temps que estem a la cua d’Europa.

Així, fa uns dies, l'INE ens sorprenia amb unes dades sobre l’atur. Apareixia, negre sobre blanc, una xifra de persones desocupades molt superior a la fins eixe moment publicada. 4.612.700 persones sense treball, és a dir, més del 20% de la població activa.

Davant les mateixes, el govern central es va apressar a manifestar que havia estat una errada informàtica. Lògicament, podíem creure l’explicació oferida i confiar en que el govern de Zapatero no menteix als seus ciutadans, i a la Comunitat Europea, per a allunyar-se quant més possible de que s’assimile la situació econòmica del Regne d’Espanya a la de Grècia, evitant així un possible alçament popular i l’enfrontament amb Angela Merkel. O dubtar de les mateixes, i plantejar-nos la possibilitat de que aquell que per decisió dels electors, coneix i gestiona eixes dades, les oculta o manipula i distribueix en el seu exclusiu benefici, en un perillós menyspreu de la realitat, al crit d’Espanya és diferent.

Poc ens ha durat la disjuntiva, ja que finalment han desfet allò dit a manera de “donde dije digo, digo Diego”, i han reconegut que no es tractava de cap errada i que les dades són certes. Així, pel seu desconcert inicial, sembla ser que la “errada” fou publicar-les! És a dir, gràcies a una acció anecdòtica inexplicable, els ciutadans tenim accés a la informació veraç! Pesse als primers intents de l’executiu de desconcertar-nos i continuar mentint. En definitiva, una situació esperpèntica.

I és que a mi em dóna la impressió de que no hem sabut aprofitar les oportunitats que ens donava la recent estrenada democràcia. Hem deixat en mans corruptes l’ordenació de l’Estat. No és així difícil comprendre com dia rere dia els governs del PPSOE prenen decisions allunyades de la cordura i desfavorables per a la ciutadania.

L’últim exemple el tenim ara sobre la taula. Amb el pla de falsa austeritat del govern central va a reduir-se la despesa en personal. La mesura, així, sense més, no sembla massa intel•ligent, perquè el que té la nació espanyola és un problema d’atur, és a dir, falten llocs de treball. Per la qual cosa, no crear-ne (llocs de treball), no crec que siga la millor solució. Així, la reducció de personal es farà, entre d’altres, sobre l’educació i la sanitat, a la fi potser, menys professors i professores i menys metges i metgesses. Òbviament afavorint de rebot l’empitjorament de la situació actual de molts col•legis, instituts i hospitals públics, en favor dels privats. Sortosament, la mesura serà quasi imperceptible tenint en compte que les competències en educació i sanitat estan en mans de les comunitats autònomes. En el cas de València, en mans del PP, el qual demostra cada dia el poc respecte que li mereixen aquestes matèries. Així que no descarte una propera i idèntica voluntat reduccionista en el “Nostre President”, emprant la ja utilitzada tècnica del “corta pega” de plans estrella.

Però si aquesta decisió no és prou exemplificativa, us propose una altra. I és que Espanya no sols té un problema amb l’atur, sinó que com a conseqüència lògica d’aquest, ha caigut el consum, i per tant, els ingressos de l’Estat a través del impost que grava el mateix. Doncs bé, com a resposta, en lloc d’afavorir mesures que el fomenten, Rodríguez Zapatero decideix gravar-lo més. I així, en plena crisi econòmica que ha provocat una dura disminució del poder adquisitiu de les famílies, el govern augmenta en dos punts l'IVA.

Jo hagués apostat per reduir la morositat de l’Administració Pública envers les mitjanes i menudes empreses, posant així una important quantitat de diners en circulació en mans dels seus legítims propietaris, els ciutadans.