El carril bici de la ciutat de Gandia. 2a Part.

...
Ratificant el títol, aquesta és la segona vegada que us parle del carril bici. I és què resulta inevitable mostrar l’actual situació del mateix.

És evident que desenvolupar un carril bici per una ciutat de carrers estrets com és el cas de Gandia, no resulta fàcil. Car, la solució passa per afavorir l’ús indiscriminat de les vies del casc antic per les bicicletes, atorgant la prioritat de pas sempre als vianants, després a aquestes, més tard als transports públics i finalment als vehicles privats.

Doncs bé, a la imatge podem veure com no es dóna aquesta solució a Gandia. És més, els senyals del carril bici obliguen als usuaris del mateix a cedir sempre el pas als automòbils.

Al mateix temps observem com el manteniment de la calçada del seu recorregut i de les senyals verticals és inexistent.









Bé, algunes coses sí que s’han modificat, el traçat per exemple. Cóm el vol vosté, amb farola o sense farola enmig?




Destacar també l’ús alternatiu i excloent que durant mesos, el govern municipal a donat al carril. Sense paraules.



Afortunadament, fa uns pocs dies l’han desocupat. Pot ser, això haja estat degut a que el regidor socialista, Vicent Mascarell, recentment ha viatjat a Lleida amb motiu del 3º Congrés de la Bicicleta, per a publicitar la propera posada en marxa, uns pocs mesos abans de les eleccions, un sistema de lloguer de bicicletes, amb un cost del projecte de 700.000,00 € (116.000.000 pts)!. Evidentment, no tenia massa sentit aquesta pura propaganda política amb un carril “de fet” clausurat.



Crec que el govern de Gandia juga a dues bandes, un regidor, el de Plataforma, elimina el carril bici projectat sobre el Passeig de les Germanies, i un altre, el del PSOE, el que fa tres anys ens va pintar les voreres de roig, tornarà a malbaratar els diners dels contribuents amb una iniciativa que dubte molt que tinga voluntat i siga capaç de perllongar amb efectivitat més enllà del dia de les eleccions.

Un dubte, ha desaparegut el carril bici de la República Argentina?




I un suggeriment. Aprofitant que s’estan realitzant obres per al gas ciutat sobre el carril bici, en una part del tram que connecta Gandia i la platja, seria possible que al refer-lo no referen
l’escaló?

L’alternativa a l’alternança.

Publicat a la revista setmanal Gente de La Safor el 9 d'abril de 2010

Aquest matí, al desdejunar, parlàvem de ZP, de si és o no el moment de que els seus votants pensen en un substitut. Car, falten dos anys per a les eleccions estatals i eixes coses deuen plantejar-se en temps. Lògicament, la conversa ha esdevingut en les properes locals i autonòmiques. A penes estem a un any i poc d’aquestes. És a dir, en poques setmanes comença – naturalment parlant – l’any electoral. La qual cosa suposa que s’inicia la maquinària política dels grans partits. Els que aposten pels grans esdeveniments multitudinaris, més abocats a fer-te sentir especial tan sols per assistir com a espectador, més o menys pròxim segons vaja la teua butxaca, que en reportar un benefici real a l’economia del territori. I els que es dediquen a prendre mesures econòmiques sense cap fonament en la raó o en la lògica, o en les necessitats reals del sistema productiu i en les seues majors dificultats.

També és el moment en que els amics d’aquests comencen a trencar la vidriola, omplida a base de puntejades d’agulla o altres tècniques menys burdes. I així em pregunte si tenim la pitjor classe política de la història de la democràcia. Jo crec que no. ¿És tal volta la primera vegada que es controlen els processos judicials per a que prescriguen els procediments penals iniciats contra dirigents polítics?. De nou, la resposta és no. El que sí que ha canviat és una cosa. La ciutadania ja no exigeix responsabilitats als infractors. El – per a alguns – desitjat joc del bipartidisme polític s’ha imposat al pati de la democràcia. Els dos grans partits de l’Estat Espanyol fiancen els seus electors, no amb propostes de correcta gestió, sinó amb l’advertiment de que si no se’ls atorga la confiança a les urnes, serà l’altre qui governe. No oblidem que les passades eleccions europees eren un “partit que es jugava a Europa”. I que el ja referit ZP, acudia als debats del finançat amb diners públics i blau-roig “cincuentainueve segundos” amb corbata blava, i que l’únic oponent convidat, com si tan sols ells dos es presentaren a les eleccions, i tan sols elles dos tingueren representació al Parlament Europeu, amb corbata roja.

L’estratègia ha funcionat. El pacte anti competència dóna els seus fruits. L’alternança en el control del mercat està servida. Ara tu, ara jo. I com a exemple el seu pacte per a que l’Excel•lentíssim Senyor President de la Generalitat, siga del partit que siga, evidentment blaus o rojos, tinga garantida una renta vitalícia, és a dir, per a tota la vida, a costa de tots els valencians, des del moment en que deixe de calfar la cadira. Camps ja pot retirar-se. A Pla no li va eixir bé la jugada. Ara que el PNB ha perdut la presidència del País Basc, el BNGA la de Galícia i CIU la de Catalunya, qui s’estranya de que la Conferència de Presidents Autonòmics, de la que ni ells es recordaven, no servira per a res més que per a que aquests prengueren un cafenet i passaren un agradable dia en la “capital del reino”?. Quines polítiques autonòmiques han de debatre, si ja ens han deixat ben clar que les decisions es prenen a Madrid?. No m’estranya que els nostres pagesos és troben amb la disjuntiva de vendre les taronges a raó de seixanta cèntims l’arrova (tretze kilograms), o no vendre-les. Ens atrevirem a deixar de consentir els abusos dels qui “s’apoltronen” i fan del poble governat sa casa?. Ens atrevirem els valencians a ser governats per valencians?.

El carril bici de la ciutat de Gandia. 1a Part.

...
Aquesta serà la primera vegada que us parlaré del carril bici, i com ben bé resa el títol que precedeix aquestes línies, no serà l'última.

Crec que una ciutat no es pot considerar “moderna” si no disposa i executa un pla de sostenibilitat mediambiental, o d’una altra manera, si la mateixa no fa un esforç per créixer d’una manera ordenada i integrada en el territori.

I així, tenim molts exemples arreu d’Europa de ciutats i pobles que ho han aconseguit. A nosaltres, a Gandia, encara ens queda molta feina per fer, però això no deu ser un obstacle per a millorar cada dia fent allò que està en les nostres mans.

No agafar el nostre automòbil per desplaçar-nos per la ciutat, tenint en compte que la mateixa no és d’una extensió excessiva, pot estalviar-nos diners en combustible, temps en embussos i pol•lució al nostre entorn.

Com a alternativa caldria que disposarem d’un transport públic eficient, situació que no es dóna a la ciutat, i es què de l’Urbà, del seu cost econòmic i de les incomplertes promeses electorals del PSOE ja en parlarem un altre dia.

Lògicament podem anar caminant a tots els llocs, o amb alguns altres nous dispositius que de forma no contaminant estan eixint a poc a poc al mercat, sempre i quan no se’ns prohiba anar “sobre rodes” per les voreres, passejos i carrers peatonals!

I finalment ens queda la possibilitat d’anar amb bicicleta, tasca àrdua i perillosa a la ciutat de Gandia. Entre d’altres coses perquè no existeix, ni hi ha cap voluntat de que exista, com és el cas del tram previst i desaparegut a ordre del Regidor Mut al Passeig de les Germanies, una
quantitat de quilòmetres que connecten i travessen la ciutat fent-lo útil i segur, i per l’estat d’abandonament dels trams que hi ha, tot i que just tres dies abans de les passades eleccions un regidor socialista es gastava cinquanta milions de les antigues pessetes en el mateix, car la intervenció va consistir en pintar de color de roig una vorera per ací i una vorera per allà arravatant als vianants el seu dret sobre la mateixa.

Com que jo crec que la ciutat de Gandia es mereix un carril bici he decidit, amb la voluntat de que siguen solucionats, dur a aquest bloc i mostrar tots els entrebancs que els ciclistes han de travessar si hui per hui volen fer ús del mateix.

Que passe per un jardí no significa que haja de passar a ser un camí de pedres, escaló inclòs, entre altres coses perquè és urbà i la gent que el fa servir no sol tenir pensat anar a “fer mountain bike”.




































Això és carril bici?. Si ho és, per on caminen els vianants?. I si no ho és, perquè està pintada la
vorera del color “roig carril bici de Gandia”?















Sí, és el carril bici, ...i la vorera!









































































































50 milions per a posar aquesta senyal, ja podria haver eliminat l’escaló!





























































The end of the carril bici, si no t’atreveixes a fer la rodona sempre pots tornar per on has vingut!

Traïts

Publicat al diari Levante El Mercantil Valenciano el 15/04/2010

Sovint em plantege quin futur espera als joves titulats superiors de la
comarca. Després de dedicar entre tres i cinc anys de la seua vida a formar-se, són
abandonats com material de rebuig. La seua vida d'estudiant universitari té
sentit; es dediquen a aprendre tot allò que la societat sembla que necessita, i són
recompensats per l'esforç cada quatre mesos amb unes boniques anotacions en el seu
expedient acadèmic. Acabada aquesta fase, entren en el mercat laboral amb molta
il·lusió i un currículum vitae sota el braç a manera d'entrepà cuinat a foc
lent. Però resulta que els mesos passen i les entrevistes de treball són escasses,
a vegades ni tan sols una resposta en negatiu. El somriure desapareix a poc a
poc davant la incredulitat del jove que pensava retornar als pares, amb els
primers sous, part de la inversió realitzada. Els pares encara el mantenen. I amb la
perplexitat d'un mateix i certa tristor i serenitat, torna a "fer de cambrer els
caps de setmana" i a "currar en Nadal en les botigues franquícia", per un sou
que no dóna ni per a pipes. Què ha fet malament - es pregunta el jove. Ell ha
complert amb les seues obligacions. Per què no ho fa la resta del sistema?. I en
eixe moment se n'adona que l'han estafat, que l'han enganyat. Que no hi ha treball,
que mai ha hagut treball.

Què pot oferir hui La Safor als seus joves?. Amb una economia basada en un
turisme de dos mesos, els beneficis del qual es queden en mans del llogaters,
persones madures ja assentades econòmicament, i de les grans superfícies comercials,
els propietaris de les quals són multinacionals, en molts dels casos,
estrangeres, que tan sols ofereixen llocs de treball no qualificat, temporal i escassament
remunerat. En un comerç urbà exhaust a base de requalificacions i suculentes
llicències concedides a l'extraradi d'unes ciutats ofegades pel trànsit. En una
agricultura menyspreada pels successius governs que l'han sacrificada al pacte
europeu per no saber dur una camissa que òbviament els ha vingut gran. En
l'especulació traïdora que ompli de eco estances i més estances de vivendes
incontroladament edificades sense cap legitimació en la demanda com a bé final. Ni tan sols
les poques petites i mitjanes empreses que existeixen li donen treball perquè
moltes d'aquestes, sense perdre de vista el dissuasori sistema fiscal ofegador, per
a cobrir els llocs de treball per a ells teòricament assignats, tenen empleada
a gent sense la qualificació professional necessària, a la que exigeixen
desenvolupe tasques que no els pertoquen, estalviant-se la diferència de sou i de
contribució fiscal que als primers els correspondria.

Quin futur li espera a desenes de llicenciats i diplomats saforencs?. A què
s'han de dedicar els enginyers, topògrafs, biòlegs, economistes, arquitectes,
químics, etc.?. ¿Es veuran obligats a exiliar-se a altres països com ja ho fan les
infermeres a Anglaterra, o els mestres i professors a Catalunya i Balears?. Quin
nefast sistema productiu s'ha fomentat al País Valencià que ni tan sols una
comarca amb ingents recursos és capaç de fiançar els seus bens garantint
l'estabilitat social i econòmica dels seus habitants. Aprendrem dels errors comesos?.
Després de la ràpida retirada de la terrible proposta de la patronal que pretenia
implantar un sistema de quasi esclavitud per als joves treballadors, crec que ens
durà molt de temps assumir que la productivitat no està renyida amb la qualitat
de vida i que aquesta no arribarà amb el retall dels drets socials, sinó més bé
al contrari. Serà necessari replantejar-se el valor de les coses. Serà necessari
exigir el respecte oblidat pels beneficis del treball dur, i la racionalitat de
qui ostenta la cada vegada més ningunejada confiança del poble.

L'enderrocament de l'alqueria de Romaguera: el menyspreu a la ciutadania

El dia 1 de desembre de 2009 vam ser testics d'una barbàrie. PP I PSOE van humiliar la cultura i la història.

L’Alqueria Romaguera ha desaparegut.

Ara recorde quan m'explicaven en l'institut que hui no podíem gaudir
d'aquells edificis d'altres civilitzacions perquè havien estat destruïts
al ser utilitzats com a pedrera per a altres fins. Quina llàstima–
pensava jo– com no van pensar en la gran importància que eixes construccions tindrien per al futur?

I així recorde la demolició de la que també vam ser testimonis, la de les estàtues gegants de Bamian en l'Afganistan en 2001.

Doncs bé, de nou ha passat, qui té el poder no l'ha utilitzat per a preservar el coneixement i la informació. Els seus interessos econòmics han primat envers la protecció dels bens d'interès cultural.

Hui tenim la prova, l’informe de Carles Dolç, encomanat i posterirment amagat pel govern de la ciutat de Gandia, advertia del valor de l’Alqueria i recomanava la seua conservació.

És hora de demanar dimissions.

Via pública

Difícilment podrem aconseguir en la ciutat de Gandia que conductors i vianants observen un impecable comportament al fer ús de la via pública quan des del govern municipal s’obvien les mínimes regles d’ordenació de la mateixa.







Com ara l’exemple que tenim a les fotografies, a saber, Plaça Exèrcit Espanyol (Jardinet).















Des d’ací, pregar a la regidoria per a que es traslladen els contenidors fora del pas de vianants. Gràcies.

La pregunta a Mascarell

Publicat al diari Levante El Mercatil Valenciano

Recentment, es va celebrar a Gandia el Fòrum del Diàleg on 'alguns' dels principals representants dels partits polítics amb presència municipal estaven convidats a reflexionar sobre 'l'estat de la ciutat' o, almenys, aquest era el títol de l'acte. En acabar els parlaments dels regidors, al torn d'intervencions del públic, la meua participació va estar qüestionada per l'edil de la Plataforma de Gandia, Javier Soldevila. Així, la primera cosa que vull manifestar-li, per al•lusions, és que resulta que no sols sóc assessora del BLOC a l’Ajuntament de Gandia - com a vostè li va faltar temps per recordar a l'audiència de la sala - també sóc, entre moltes altres coses, advocada, jove empresària, membre del Consell d’Administració de Gandia Televisió, vianant, fallera, consumidora, militant del BLOC Jove i usuària de la biblioteca. Lògicament he de manifestar el meu desassossec quan el regidor de Participació Ciutadana va escometre amb allò de que “és vosté assessora”. I tant que ho soc, i a més ciutadana, perquè la ciutadania no es perd quan s'accedeix a un càrrec de lliure designació política. Difícilment podrem, com ben bé diu la seua campanya publicitària, “participar” o "prendre part", si resulta que se’ns veta la veu. Afortunadament, encara tenim vot, almenys a les urnes, perquè a l'ajuntament cada vegada menys.

Feta la rèplica, vull exposar al regidor del PSOE, Vicent Mascarell, la pregunta que no hi vaig poder formular-li per la premura en finalitzar el debat. La meua qüestió era sobre l’aigua. Començant per advertir que no m’interessa la informació esbiaixada al voltant de quina serà la inversió que es farà a Benidorm perquè de poc em servirà si no em diu quines són les necessitats o mancances d’eixa ciutat. I és que a mi em sorprén la gran satisfacció amb que el portaveu socialista assegurava haver aconseguit cinquanta cinc milions d’euros per la concessió de l'aigua potable per als propers vint-i-cinc anys. "Tot això -manifestava- gràcies a l’equip de govern". I dic em sorprén, perquè no entenc com un regidor es pot congratular a si mateix per aconseguir amb trenta assessors obtindre un cànon anticipat de cinquanta cinc milions d’euros d'una empresa que reconeixia que la quantitat necessària per a la renovació de les infraestructures era de seixanta cinc milions d’euros. Jo a soles, crec, que també hagués pogut arribar a aquest acord. Per tant, com a ciutadana i com a jove, li pregunte per què el govern de la ciutat de Gandia s’ha gastat ja, en uns pocs mesos, bona part dels diners que devia destinar a efectuar el manteniment durant vint-i-cinc anys d’unes infraestructures fonamentals per a la ciutat de Gandia. Amb quin dret s’ha permés el luxe de malbaratar els diners de la propera generació de ciutadanes i ciutadans que ara són xiquets i joves.

I amb tot, acabar amb una breu reflexió. I és que em preocupa la nul•la disponibilitat que demostren el senyor Orengo i el senyor Mut per a prestar-se a ser qüestionats públicament sense un intermediari afí. Per què fugixen els debats i envien a respectables, però segones espases? Per cert, que vaig trobar a faltar una càmera de Gandia Televisió que gravés el debat per poder, almenys, fer una còpia per als no compareguts.