divendres, 16 d’abril de 2010

Traïts

Publicat al diari Levante El Mercantil Valenciano el 15/04/2010

Sovint em plantege quin futur espera als joves titulats superiors de la
comarca. Després de dedicar entre tres i cinc anys de la seua vida a formar-se, són
abandonats com material de rebuig. La seua vida d'estudiant universitari té
sentit; es dediquen a aprendre tot allò que la societat sembla que necessita, i són
recompensats per l'esforç cada quatre mesos amb unes boniques anotacions en el seu
expedient acadèmic. Acabada aquesta fase, entren en el mercat laboral amb molta
il·lusió i un currículum vitae sota el braç a manera d'entrepà cuinat a foc
lent. Però resulta que els mesos passen i les entrevistes de treball són escasses,
a vegades ni tan sols una resposta en negatiu. El somriure desapareix a poc a
poc davant la incredulitat del jove que pensava retornar als pares, amb els
primers sous, part de la inversió realitzada. Els pares encara el mantenen. I amb la
perplexitat d'un mateix i certa tristor i serenitat, torna a "fer de cambrer els
caps de setmana" i a "currar en Nadal en les botigues franquícia", per un sou
que no dóna ni per a pipes. Què ha fet malament - es pregunta el jove. Ell ha
complert amb les seues obligacions. Per què no ho fa la resta del sistema?. I en
eixe moment se n'adona que l'han estafat, que l'han enganyat. Que no hi ha treball,
que mai ha hagut treball.

Què pot oferir hui La Safor als seus joves?. Amb una economia basada en un
turisme de dos mesos, els beneficis del qual es queden en mans del llogaters,
persones madures ja assentades econòmicament, i de les grans superfícies comercials,
els propietaris de les quals són multinacionals, en molts dels casos,
estrangeres, que tan sols ofereixen llocs de treball no qualificat, temporal i escassament
remunerat. En un comerç urbà exhaust a base de requalificacions i suculentes
llicències concedides a l'extraradi d'unes ciutats ofegades pel trànsit. En una
agricultura menyspreada pels successius governs que l'han sacrificada al pacte
europeu per no saber dur una camissa que òbviament els ha vingut gran. En
l'especulació traïdora que ompli de eco estances i més estances de vivendes
incontroladament edificades sense cap legitimació en la demanda com a bé final. Ni tan sols
les poques petites i mitjanes empreses que existeixen li donen treball perquè
moltes d'aquestes, sense perdre de vista el dissuasori sistema fiscal ofegador, per
a cobrir els llocs de treball per a ells teòricament assignats, tenen empleada
a gent sense la qualificació professional necessària, a la que exigeixen
desenvolupe tasques que no els pertoquen, estalviant-se la diferència de sou i de
contribució fiscal que als primers els correspondria.

Quin futur li espera a desenes de llicenciats i diplomats saforencs?. A què
s'han de dedicar els enginyers, topògrafs, biòlegs, economistes, arquitectes,
químics, etc.?. ¿Es veuran obligats a exiliar-se a altres països com ja ho fan les
infermeres a Anglaterra, o els mestres i professors a Catalunya i Balears?. Quin
nefast sistema productiu s'ha fomentat al País Valencià que ni tan sols una
comarca amb ingents recursos és capaç de fiançar els seus bens garantint
l'estabilitat social i econòmica dels seus habitants. Aprendrem dels errors comesos?.
Després de la ràpida retirada de la terrible proposta de la patronal que pretenia
implantar un sistema de quasi esclavitud per als joves treballadors, crec que ens
durà molt de temps assumir que la productivitat no està renyida amb la qualitat
de vida i que aquesta no arribarà amb el retall dels drets socials, sinó més bé
al contrari. Serà necessari replantejar-se el valor de les coses. Serà necessari
exigir el respecte oblidat pels beneficis del treball dur, i la racionalitat de
qui ostenta la cada vegada més ningunejada confiança del poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada