Paquito: nomenclatura, censura o la realitat més aparent

Publicat (amb el títol retallat) al diari Levante el Mercantil Valenciano el 10 d'agost de 2010

Fa uns dies un conveí em compel·lia a incrementar els actes de denúncia pública, ja que entenia que la tasca del govern municipal estava essent molt incorrecta. Davant aquest “petitum” no vaig poder deixar de dibuixar un somriure mentre assentia amb el cap. I és que era la confirmació de que la llavor silenciadora de molts mitjans de comunicació està funcionant. Uns, els privats, perquè reben importants injeccions econòmiques en forma de publicitat institucional. L’exemple per a Gandia el tenim en la campanya “Gandia, una bona obra”, que ompli planes i més planes a tot color a càrrec de tots els contribuents. I l’exemple a nivell estatal, el tenim amb els nombrosos spots publicitaris signats per “Gobierno de España”. I altres, perquè, essent públics, estan sotmesos als diferents governs del PP i del PSOE; sense escatimar els exemples més adients, Canal 9 en el primer cas i Gandia TV en el segon. Però d’aquesta última ja en parlarem un altre dia.

I així, com que no de molt serveix exposar com de lamentable és l’activitat manipuladora d’aquests, i ja ha hagut algunes concentracions al crit de “ja n’hi ha prou”, allò que faré és exemplificar-ho amb uns quants fets que tal volta han passat desapercebuts i tenen a veure amb les denominacions.

I és que no és estrany trobar en política diferents noms per a la mateixa realitat. Així, per exemple, allò que per al BLOC és una alqueria del segle XVI que deu ser protegida com a patrimoni històric, susceptible de ser reutilitzada com a centre cultural, per al PPSOE és un destorb per als seus plans urbanístics. En un evident intent de fer creure que les coses són allò que ells desitgen que siguen tan sols canviant el nom de les mateixes. I per a mostra, tres botons.

En primer lloc, el PP i Canal 9. Així, en aquest canal de televisió, el President del País Valencià va començar diguent-se, quan encara manava el “sempre bronzejat” Zaplana, Francesc Camps; car, l’objectiu era donar-lo a conèixer com el valencià més acurat per a dirigir la comunitat autònoma, i això sí, neta, l’ha deixada!.

Quan la prioritat va ser promocionar-lo a les llistes de Rajoy, a veure si seguia les passes del seu predecessor a Madrid, va passar a anomenar-se Francisco Camps, mira, en “castellano”, que curiós.

Després de Gürtel potser que al Senyor President no li espere un futur massa prometedor fora del Regne de València, podent així ara passar a dir-se Paco, i més a prop de les eleccions, Paquito.

El segon exemple el trobem amb RTVE i la Ministra de les Forces Armades Carmen Chacón. I és què aquesta catalana (amb tant de viatge) no sols ha perdut la “n”, sinó que, entre revista i revista, a Radio Televisión Española estan aprenent a parlar en la llengua de Jaume I; Car, hui més que mai, cal transmetre molt bon “karma” entre el PSOE i la seua sucursal catalana.

I ja per últim, el darrer exemple el trobem al si de les Corts Valencianes. De nou Canal 9, però ara amb el BLOC. Així, quan aquest canal de televisió treia unes imatges del Diputat del BLOC, Enric Morera, o de la Diputada d’Iniciativa, Mònica Oltra, sempre indicava sota els seus noms, “Grup Compromís”, en evident referència a la coalició parlamentaria existent entre tots dos partits, i amb la creença de que aquests no podrien revalidar-la amb aquest nom. Ara, des de que fa poques setmanes, BLOC i Iniciativa han reeditat l’acord i feta pròpia la denominació “Compromís”, els redactors de Canal 9 prefereixen oblidar-se de Compromís i col·locar sota el nom de Mònica, “la de Iniciativa” i sota el d’Enric “el del BLOC”!.

A nosaltres, els del BLOC, ja ens va bé una denominació o altra, perquè som allò què som, allò que defensem, la veu d’un poble.