dimecres, 15 de setembre de 2010

Hi havia una vegada un tren...

Publicat al diari Las Provincias el 27 de juliol de 2010

Aquell dia Josep M. Moya era tatxat d'escèptic per la Directora General d'Infraestructures, Inmaculada Rodríguez. I és que a aquest no li faltava raó per a evidenciar la seua màxima desconfiança. Més de trenta anys de promeses incomplertes tenien la culpa.



L'estat d'aïllament al qual Francisco Franco havia sotmès a Espanya, començava a redreçar-se en els últims anys de la seua vida. L'ample de via ferroviària que havia dificultat la lliure circulació de persones i mercaderies entre aquest país i Europa, estava essent desmantellada per a ser substituïda per via d'ample universal.

Per contra, la realitat al País Valencià no fou eixa. En el procés, "El Levante Español" quedava lisiat, Alacant i València mai tornarien a estar unides per les comarques costaneres, què així eren abandonades en un escenari previ a la revolució industrial.

En la Constitució de 1978 s'establirien les competències de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. Atorgant-se el primer l'obligació de desenvolupar la línia ferroviària que travessés diferents autonomies, i totes aquelles línies que foren declarades d'interès general. I quedant obligades les segones a fer-se càrrec de les línees que transcorregueren íntegrament pel seu territori.
Repartiment que, en el cas valencià, esdevindria essencialment nominatiu al no haver anat acompanyat de la dotació econòmica oportuna.

I és així, com, emprant aquest punt d'origen, la dinàmica per a PP i PSOE ha estat senzilla; ha bastat en proclamar, sempre que s'estava en l'oposició, el gran interès que aquesta infraestructura tenia per als valencians, exigint a l'altre, el que governava, que desenvolupés el referit servei bàsic.

Aquest balafiament de les necessitats valencianes ha estat denunciat des de llavors, any rere any, per UPV inicialment i pel seu successor, el BLOC, fins l'actualitat.La defensa que esgrimien els responsables quan estaven al govern central, passava per afirmar que la competència era de la comunitat autònoma, i quan ostentaven el poder en aquesta, que el responsable era el govern central ja que no havia traspassat els fons econòmics que en pertocaven.

Siga com siga l'excusa ha estat banal, pura "patranya", perquè ni quan s'han alternat en el govern han actuat com fins eixe moment havien reclamat a l'oponent, ni quan l'han ostentat en ambdues administracions han acomplert el seu deure de distribuir les inversions proporcionalment i racional entre els ciutadans i ciutadanes.

Tan sols hagués calgut que el govern de la comunitat autònoma valenciana hagués exigit la signatura del conveni econòmic, o que el govern central hagués declarat d'interès general la infraestructura.

Així el PPSOE ha preferit construir un deficitari tren d'alta velocitat a capitals de la plana ibèrica, en lloc de recuperar l'eix mediterrani, sense cap dubte, més necessari i econòmicament sostenible.

Doncs bé, tornant a la visita de la directora, la mateixa es produïa un dia abans de la concentració prevista a Oliva, dins d'un seguit d'actes a les comarques de la Marina i la Safor, per exigir novament la restitució de l'eix ferroviari.


Podríem pensar que la visita fou pura coincidència, i que l'acord al que fa unes setmanes han arribat PP i PSOE és fruit de la pressió dels ciutadans i ciutadanes, o pensar (i jo m'incline per aquesta idea) que PP i PSOE intentaven així marcar dos gols amb una sola xutada.

Per un costat aconseguir que, per un temps, en lloc de que els mitjans de comunicació parlaren de la crisi i de la corrupció, ho feren del tren, i de tots els grans beneficis que per a l'economia ens durà aquest, i sobre tot l'AVE.

Infraestructura que ja fa dos anys ve anunciant el Delegat del Govern, En Ricardo Peralta, com a únic punt en la seua intervenció, per suposat sense preguntes més enllà de les pactades, en la Nit de l'Economia de la Safor. I per altre, mantenir-se en els seus respectius i ferits governs, no sols cara a les properes eleccions autonòmiques i locals un any vista, sinó també cara a les properes eleccions estatals dos anys vista, i per suposat de nou a les autonòmiques cinc anys vista, mira que casualitat, 2015! Explicant-se així perfectament que parlen de 2015 quan la majoria dels estudis previs necessaris ja estan fets i pagats!

Com és inevitable manifestar, PP i PSOE quan es tracta de vilipendiar els interessos valencians no tenen cap inconvenient en posar-se d'acord.

I com que l'economia va prou mal ja tenen l'excusa per a tornar a ajornar-ho arribat el 2015, per a no desdoblar la via entre Gandia i Cullera i per a que el Delegat del Govern torne a repetir, sense canviar ni una coma, el seu amortitzat discurs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada