El darrer coliseu

Article publicat al setmanari La cafetera el 14 de març de 2011

Fa nou mesos es va inaugurar la nova Plaça El·líptica. Jo pensava que haurien aprofitat la celebració per a corregir els defectes que hi ha a l’entorn de la mateixa, és a dir, com aquell que lleva la pols de la còmoda de la saleta quan compra un sofà nou. Però no, la pols s’ha quedat on estava, i els defectes de la gestió evidencien que la qualitat de vida dels veïns i veïnes mai ha estat l’objectiu prioritari.

Totes i tots recordem un més dels eslògans que han empaperat la ciutat al llarg de la present legislatura, “la nova cultura de les obres”, que en essència suposava acabar-les en temps, que no en forma, supose. I és que la fotografia impresa en paper de diari capta algun que altre vot, especialment el d’aquell que no xafa l’obra esmentada. Inauguracions que venen farcides d’articles de mercaderia costejats pels nostres impostos i entregats a canvi de dipositar nom, cognoms i nombres de telèfon en mans del boato del capità moro.

Qui, com si sang blava o altres beneplàcits divins hagueren recaigut sobre el mateix, no ha dubtat en procurar-se una àmplia cort de genuflexiadors què al dictat magnànim obeeixen fent dring els més diversos adreços. Seients a la seua esquerre amb els què desenvolupar polítiques de dreta; diplomes d’Assessors de l’Imperi i Directors de Banquets; suplements per a assegurar l’ascens fulgurant de la ciutat als primers llocs del rànquing de les ciutats més endeutades de l’estat espanyol; concessions multimilionàries per a garantir beneficis en plena crisi econòmica a canvi de préstecs encoberts sota el nom de cànons avançats; interpretacions administratiu- urbanístiques per a procurar-li líquid al proveïdor de queviures de campanya; injeccions de supervivència per als escrivans del regne, etc.

Exèrcit agraït que rere capturar les preses oportunes, ompli tots els circs que l’emperador bateja a manera d’herba encisadora.

Però, com es sol dir, no és or tot allò que rellueix, ja que acabada la festa s’enfonsa la terra, tornen les tanques, es succeeixen els accidents per falta de visibilitat, es lleven els excessius bol·lards, es modifiquen els senyals de circulació, s’afegeixen les papereres (dues en tota la plaça) que sembla que no quedaven bé en la foto, s’instal·la la font que no sabem si es que no funciona o que resulta que és sense aigua, mentre tanquen temporalment (durant varies setmanes) una entrada a l’aparcament que hi ha a sota. El qual, tal i com es va prometre al veïnat va romandre gratuït durant un més, coincidint exactament en les dates menys interessants per als usuaris. I és que els conceptes de participació ciutadana i interès general aplicats pel PSOE disten massa d’aquells arreplegats als nostres diccionaris.