dissabte, 4 de desembre de 2010

Una maniobra gens subtil

...

Els valencians i les valencianes ja estem acostumats i acostumades a que els representants polítics què ostenten la majoria a les nostres càmeres parlamentàries, elaboren plans i estratègies per a aconseguir una o altra finalitat.

Doncs bé, sembla que aquesta burda realitat ha deixat de ser aliena per a la totalitat dels i de les espanyoles. Una ciutadania què veu com els països què l’envolten comencen a caure dins del remolí de la intervenció econòmica i què sospita en la intimitat semblant destí.

El nerviosisme a Moncloa és massa evident. La desvelada trama per a ocultar dades sobre la mort del periodista José Couso es suma a la pantomima de la passada convocatòria de vaga general. Amb un procés electoral a la cantonada i un Montilla i el seu PSC sofrint públicament la què ha estat una previsibible, i inevitablement compartida i pronosticadora derrota socialista, a Rodríguez Zapatero li feia falta un colp d’efecte. Una teixida estratègia (ara a l’estil de Bush fill) per a, de nou, fer minvar uns quants drets dels ciutadans i ciutadanes. I si a més apropa una nova privatització, millor.

Aquesta vesprada, al mateix temps que s’iniciava el darrer pont del 2010, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret-Llei que estableix un nou còmput de les hores màximes laborals dels controladors aeris, amb un evident perjudici per als mateixos.

Doncs bé, com a resposta, els controladors han decidit que, com que havien superat les hores màximes permeses segons la legislació vigent fins unes hores abans, no es trobaven en una òptima situació física per a continuar desenvolupant la seua feina.

Aquesta circumstancia, precedida per una comunicació extraoficial, als mitjans de comunicació, de vaga prevista per a dies pròxims a les vacances de Nadal, és interpretada pel govern de l’estat com una vaga il·legal.

Sospitosament, tan sols unes hores després de tal fet (aquesta mateixa nit), el govern publica en el Bolletí Oficial de l’Estat (BOE), un altre Reial Decret-Llei què permet al Ministeri de Defensa assumir l’organització, planificació, supervisió i control dels controladors aeris. Amb una immediata entrada en vigor!

Entre tant, els mitjans de comunicació afins al govern, la televisió pública estatal, a través del canal 24 hores, fan un seguiment exhaustiu de la situació als aeroports. Vora tres-centes mil persones es veuen afectades. I tot i que en un inici pareix que els missatges dels afectats carreguen exclusivament contra els controladors, a poc a poc sembla impossible silenciar a aquells què revelen què hi ha al darrere de tan esperpèntica situació. Reflexions i crítiques què compartisc i què abans us he exposat.

Una orquestra què sona sota la batuta de Blanco, legitimat per un Zapatero en pijama, què adverteix (abocant desenes de policies nacionals i guàrdies civils) als controladors que deposen l’actitud o pel contrari, tan prompte com entre en vigor el Reial Decret què preveu la intervenció militar (unes hores després), seran acusats de sedició (alçament públic i tumultuari per a impedir, per la força o fora de les vies legals, la aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat... el legítim exercici de les seues funcions o el compliment dels seus acords).

Finalment, el Ministeri de Defensa assumeix el control de les operacions i un nombre important de ciutadans i ciutadanes sucumbeixen a la trampa i ataquen a aquells què lluiten (més o menys encertadament) pels seus drets laborals.

A la fi, com sempre, els què perdem, nosaltres, tots, els què costegem cada botó de cada tratge institucional, aquells en els què resideix la sobirania.

1 comentari:

  1. Filla meua!!! que fas alçà a les 3:45?. Que venies de marxa? o del l'aeroport? jejejeje.

    ResponElimina